Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dilluns, 26 de desembre de 2011

Bon Nadal

A casa hem estat enfeinats aquests dies fent el pessebre i la decoració de Nadal! Amb lletretes adhesives de tela de Mae hem escrit missatges a les portes de casa.


El portaespelmes de ganxet que ens va tocar al sorteig d'Interiors Originals ha quedat la mar de bé al costat de la caixa de música (gràcies, Carmina!).



Hi hem posat una N de Nadal de fusta de Babillage.


I a les finestres hi hem penjat tot de siluetes de fusta amb motius nadalencs que ens va portar l'àvia d'una fira d'artesans de Praga.


Amb aquestes imatges de casa us desitgem que acabeu de passar unes bones festes i que tingueu una bona entrada d'any 2012!

dijous, 1 de desembre de 2011

Art al carrer, salvem Display

Coquma és el lloc de les coses que m'agraden, i poques coses m'agraden més que l'art al carrer.

Lluc Queralt, un dels meus artistes tarragonins preferits, pintant al carrer Ixart dins el projecte Display. Fotografia de Laboratori Visual.

Per a mi les arts visuals són terapèutiques. De debò. Descobrir una il·lustració preciosa i suggerent, admirar una tipografia feta amb gràcia, contemplar una pintura que digui allò que jo no sabia ben bé com dir o embaladir-me davant d'una fotografia em pot fer passar d'arribar a la feina pensant en tota mena de problemes a arribar-hi amb ganes de probar aquella idea que fa dies que em ronda pel cap!

M'encanta com tracta la memòria a "Record Latent" Oriol Panadés, un dels projectes desenvolupats a Display. Fotografia de Laboratori Visual.

A Tarragona, fa uns anys que aquestes expressions artístiques balsàmiques te les trobes pel carrer quan menys te les esperes! És gràcies al projecte Display que, no només ens regala als caminants art al carrer, també dóna l'oportunitat a artistes emergents a mostrar la seva obra.

Justo Heras ens va proposar un viatge per mars desconeguts a "Astrolabi", dins Display. Fotografia de Laboratori Visual.
Ara, Display, com tants altres projectes culturals, s'ha quedat sense les subvencions que el feien possible i, per això, els seus impulsors, Laboratori Visual, han optat pel micromecenatge dins la plataforma verkami


No us perdeu la sèrie d'"Animals amb bigoti", de Maria Jacas, a Display. Fotografia de Labortori Visual.
Queden 48 hores per salvar el projecte. Us animo a que us convertiu en mecenes de Display, a canvi rebreu una mica d'art per casa vostra i, sobretot, fareu possible que molts tarragonins ens sentim una mica millor quan caminem pel carrer.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

El meu ordinador va en pijama

De vegades en broma, i amb permís del meu fill, li dic a les orquídies "les meves nenes" i tracto al meu nou MacBook com un més de la família. Per això, quan he descobert el "pijama" per ordinadors a l'aparadador d'una papereria d'aquestes que sempre tenen coses boniques i irresistibles (l'Alfor de Tarragona), no me n'he pogut estar.



L'invent és un disseny de Milà, fet amb neoprè folrat de tela de llana o cotó. Els estampats estan inspirats en els pijames, les bates, la roba de casa de tota la vida, vaja. Però el que m'ha acabat de robar el cor és en tela de roba de farcell! Deu ser una edició especial catalana, perquè a la pàgina oficial de pijama no el venen pas.


N'hi ha de totes mides (Macs portàtils, PCs, ipod, ipad, iphone, carregadors, càmeres...) i de molts estampats diferents (dandy, tartan, vichy, vintage...).




Trobo que és un bon regal ara que ve el fred.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Una polaroid amb gel, si us plau

He llegit al web sobre fotografia Peta Pixel que la cadena d'hotels nord-americana ACE Hotel ofereix una càmera polaroid als hostes, als mini-bars de totes les seves habitacions. De seguida m'he imaginat entrant a una habitació en ple Manhattan carregada de maletes i obrint el paquet del minibar per fer una instantània de la meva família abocada a la finestra!

Kit Polaroid de l'ACE Hotel, via Peta Pixel.
Ara mateix és difícil que passi, però tot és possible. I a mi no m'agrada gaire el whisky.
Fa dos anys que els aficionats a aquestes màgiques càmeres analògiques i instantànies estan pendents de si les Polaroid passen a la història o sobreviuen en l'era digital.


A la revista Café Babel, un article explica molt bé la història del Impossible Project. Foto: ©Cordless_Corey/ Flickr

Per una banda, Polaroid va anunciar el 2008 que deixava de fabricar pel·lícules instantànies i emprenia nous camins empresarials amb productes digitals. Immediatament neixia The Impossible Project per salvar les Polaroid tal i com les coneixem. The Impossible Project va comprar la fàbrica holandesa de pel·lícula instantània i els stocks i materials de producció que encara hi havia per inentar posar-la de nou en marxa. De fet ja estan obrin botigues i venent el producte.


Nova Polaroid 300.

D'altra banda, Lady Gaga ha esdevingut la directora creativa de Polaroid (no és broma) i sembla que l'empresa té ganes de marxa. Però, en canvi, ha presentat una nova càmera de fotografia instantània que no és compatible amb les pel·lícules que The Impossible Project està comercialitzant, Polaroid 600.


Al web Fuzzimo es poden descarregar aquests marcs gratis en alta resolució per crear Polaroids amb Photoshop.


Un bon embolic. Jo no n'entenc gaire, però per si de cas guardo una antiga càmera Polaroid espatllada, heretada d'un tiet avi, i uns quants carrets, per si algun dia la puc fer funcionar. Recordo com si fos ahir la primera vegada que vaig veure una Polaroid en plena feina. El meu tiet deia que mogués el plàstic blanc i bufés i, amb una mica de paciència, apareixeria la imatge. Apareixia a poc a poc...

I a vosaltres, què us agradaria trobar al minibar de l'hotel?

dimarts, 6 de setembre de 2011

Somio un casa amb tobogan

Des de petita que tinc un somni pendent de complir. Em pensava que era impossible, però ja ho diuen que tot el que es pot imaginar, es pot realitzar. El somni consisteix en tenir un tobogan a casa per anar d'un lloc a un altre. Per exemple, de l'habitació al menjador.

Un apartament de somni a Nova York. Més imatges al blog The SoHo.


Un projecte de casa amb tobogan molt interessant de Level Architects (amb plànol i tot).


Sovint també m'ha passat pel cap la idea boja de (suposant que tinc molts diners) construir una piscina ben gran davant de casa i un tobogan, d'aquests tancats com un tub, que vagi des del balcó fins a dins de l'aigua. Seria com si visqués en un aquaparc. M'encanten els aquaparcs!

Bé, aquesta seria la idea, però amb una piscina a sota. Via el blog de Julia Segal.



Aquesta casa de Londres és simplement genial. Hi ha més fotos i un enllaç a un vídeo al blog Handmade Charlotte.

Casa indonèsia amb tobogan des de l'habitació dels nens fins a la cuina. Reportatge de fotos i plànols al blog de la revista Dezeen.


Darrerament he anat recopilant fotos de tobogans perquè sóc de les que penso que els somnis no s'han de deixar escapar. I perquè si Coquma és un món ple de coses que m'agraden, no hi podia faltar un tobogan ben gran.

Escales o tobogan? Vist al blog Design Public.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Altíssima costura de l'àvia I: Vichy i Liberty

He detectat que hi ha una sèrie d'estampats que m'encanten irracionalment. He elaborat una teoria per trobar una explicació a aquest apassionament: que tot ve del quarto de cosir de la meva àvia. Aquells retallons de flors de tots colors, quadres, figures geomètriques, ratlles i aigues de totes menes van decorar hores i hores de jocs i cançons d'infantesa.

Teles de colors. Imatge treta del blog sobre scrapbooking, Retrospection.


Com més retro i cursi són les teles, més m'atrauen. Fins fa poc en deia robes de "quadrets d'estovalles", de "floretes petites"... però resulta que els que n'entenen de teixits i de moda en diuen estampats Vichy i Liberty. Sí, sí, els retallons de la meva àvia tenen nom i a més, aquest estiu estan de moda!

El meu fill, en Guiu, damunt d'uns llençols d'estampat Vichy.

Avui que porto posat el meu nou mono de floretes petites que m'encanta, us diré que aquest estampat es diu Liberty en referència a l'emblemàtica botiga anglesa Liberty London, que és qui el va popularitzar.

Mono Patty de Pepe Jeans, la meva última adquisició d'estampat liberty (la xica no la conec).

I que aquella pilota del meu fill que ens van regalar quan va néixer que tan m'agrada combina estampats Vichy de diferents colors, un nom que prové de la ciutat francesa homònima, que fabricava aquestes teles originalment.

Banderoles amb tela d'estampat tipus Vichy, de la col·lecció de banderoles de coquma a Pinterest, via Weding Inspiration.


He començat pels meus dos preferits, però de noms d'estampats n'he recopilat una pila, així que aquest serà el primer d'una sèrie d'articles sobre nomenclatura d'estampats que, gràcies a la meva particular visió de l'alta costura, he batejat com a "altíssima costura de l'àvia".

diumenge, 7 d’agost de 2011

Viatge a París i al món, amb Hugo Pratt

A Coquma ja s'han acabat les vacances. Ens pensàvem que no podríem anar gaire lluny. Tot i que París sempre serà París. El que no esperàvem era que París només seria la porta d'entrada a un viatge molt llunyà: el viatge imaginari d'Hugo Pratt.

Cartell de l'exposició d'Hugo Pratt a la Pinacothèque de Paris.

Quina sort trobar-nos per casualitat amb la primera exposició retrospectiva que es fa des de 1986 d'Hugo Pratt, considerat l'inventor de la novel·la gràfica.

No hauria pensat mai que la vida del seu creador era tant o més apassionant que la del nostre estimat mariner bohemi Corto Maltés!

El mar i l'aigua tenen tanta importància en la vida de Pratt, pujat a Venècia, que el més natural era que s'expressés per mitjà de l'aquarel·la.

Pratt va viure i viatjar per tot el món, va ser militar, apassionat de la literatura, pintor de naixement i fill d'una gitana i d'un soldat gal·lès, amb avis espanyols, italians, turcs i no sé quantes barreges més.

Aquesta làmina és el record que ens vam endur de l'exposició cap a Tarragona. Foto de alb_68mi. 

Després de conèixer-lo millor, les seves aquarel·les, el seu llapis i les seves paraules encara fan més olor de mar, d'espècies exòtiques i de perfums de dones boniques que abans.

No només el seu art i el seu imaginari et fan sortir de la Pinacotheque meravellat, també aquella sensació que el còmic és gran: que la il·lustració, la pintura i la literatura junts en un full de paper tenen un poder immens.

Corto Maltes a la piazza San Marco, vinyeta de l'obra Faula de Venècia, una de les meves preferides.

L'exposició es pot veure fins al 21 d'agost a la Pinacotheque. Esperem que rodi per Europa i tinguem ocasió de reemprendre el viatge. Per si de cas no us el trobeu al vostre pas, no deixeu de llegir Faula de Venècia.

Per aprofundir en l'obra de Pratt també és molt recomanable l'article d'Oscar Beltrán de Otálora, Corto cumple 40 años.

dissabte, 16 de juliol de 2011

Mitjons, petons i americanes

Per fi he vist la nova casa del Jesús i l'Alba! És perfecta; la mida justa, lluminosa, sense necessitat de reformes, però neta per començar a decorar! I no sé què em passa amb això de l'interiorisme però com més m'hi poso més rara em torno. Perquè sabeu què és el que més m'ha agradat? El quarto de planxar!

Vista al blog italià Emporio 74.


A casa en dic la Laundry Room, i no és per fer-me la guais, és que en català no acabo de trobar la paraula i bugaderia per a mi és el negoci, oi? Vaja, ens entenem, vull dir on hi ha les màquines de rentar i la roba bruta a casa. Doncs ells tenen una habitació gran, amb sortida a fora, safareig... De seguida em va fer volar la imaginació.

Aquesta em recorda molt a la de la nova casa de l'Alba, per la distribució. És de The House That A-M Buid.


Trobo que aquesta mena d'habitacions sempre són les més descuidades de la casa, i és normal, però precisament per això, només que els hi donem un toc poden ser tota una sorpresa!

I què me'n dieu de fer un racó dedicat als misteriosos mitjons desaparellats? Vist a Rambling as usual.


És clar que tenir-ho tot posat, ordenat i combinat com a les revistes és impossible però la idea és pensar en l'estil, els colors, i algun element decoratiu, igual que ho fem amb la cuina o el lavabo, no?

Es pot decorar amb vinils bugaders, com aquests que es poden comprar baratíssims a la botiga d'Studio JK a Etsy.

Jo és que hi tinc com a debilitat, i no us penseu que m'hagi passat mai res com a l'home que treballa fent de gos, ni molt menys.

Amb aire rural, a Two Ellie.


diumenge, 3 de juliol de 2011

Vull pintura de pissarra!

Pàgina d'una revista Enderrock que guardo a la meva carpeta d'idees de decoració (abans que s'inventés Pinterest!).

Fa uns anys, després de veure aquesta pàgina de la revista Enderrock mentre planificava la decoració de casa, vaig decidir que la meva cuina tindria una paret de pissarra. Així que quan el paleta em va preguntar com volia la paret que no anava enrajolada li vaig dir, vull pintura de pissarra!

Aquest és un tros de la paret de la meva cuina!

Quin gran encert! M'encanta fer-la servir d'agenda. Que els amics hi escriguin o dibuixin quan ens vénen a veure. I sempre és un recurs perfecte per fer fotografies amb missatges per a la felicitació de Nadal.

Últimament m'he topat amb imatges per Internet amb usos molt ben trobats d'aquest gran invent que és la pintura de pissarra. Per exemple, al blog que ja us vaig presentar Interiors Originals, he vist un rebedor de Mrs Hardy perfecte per a deixar les claus i la cartera només entrar a casa:

Aquesta i més fotos d'aquest enginyós i pràctic rebedor al meravellós blog de la Senyora Hardy.

Parlant de rebedors de pissarra, no és fantàstic aquest amb les normes de la família?

Imatge de suziebeezie a Pinterest.


I no cal ni dir que és sempre una bona idea per a una habitació infantil. Quan el nen és nadó, és un element decoratiu, i quan creixi passarà a ser la paret perfecta per plasmar la seva creativitat.

Imatge de Unique Baby Gear Ideas.

Acabo amb una macro pissarra agenda per a despatx de Martha Stewart. Però si no en teniu prou i teniu ganes de veure lavabos amb pintura de pissarra, capçals de llit, mobles i fins i tot torretes, us convido a entrar al meu recull de pissarres a Pinterest.

L'explicació de com fer aquesta pissarra personalitzada a Martha Stewart.com


(Per cert, perdoneu per tantes setmanes de silenci! He començat una nova etapa i encara m'estic organitzant).

dissabte, 11 de juny de 2011

Vinils decoratius III: la revolució dels adhesius reutilitzables

Els vinils decoratius són elements que agraden a la majoria però poca gent s'atreveix a posar-los a casa seva. "I si me'n canso? no és el mateix canviar un quadre o una làmina, que arrencar un vinil..." "vaja, ara tothom té el típic arbre amb flors d'estil japonès enganxat sobre una paret de color burdeus!...".

Però, i si us diguessin que hi ha adhesius fets de tela, amb tints ecològics, que no embruten ni fan malbé la paret i que són reutilitzables? sí, sí; els pots enganxar i desenganxar una vegada i una altra, centenars de vegades! No només això, la tela té aquell acabat més artesà, menys fred que el vinil. I si us en trobo fetes per dissenyadores, il·lustradores, creadores que posen tot l'amor en el seu art? En paraules de Mae, això és "una revolució de la indústria". Una revolució en què la tela guanya la batalla al plàstic.


Hem de fer girar força el globus terraqüi per arribar a Mae, un dels estudis de disseny, botiga on-line i blog preferits de Coquma. Aquest estudi australià, format per tres creatives, Bec, Peta i Emily, es caracteritza per il·lustracions que combinen estampats amb tota mena de motius, de colors alegres però suaus. Divertits i alhora delicats.

Circs d'aquells d'abans, fons marins i pirates, bitxos, globus aerostàtics, missatges amb peces tipus Scrabble... els temes dels adhesius de Mae són perfectes per a habitacions infantils i per a adults que no renuncien a jugar i deixar volar la imaginació.

Rajoles de missatges de Mae.


Núvols de pluja de Mae.

A casa nostra, Tresxics, un projecte molt personal i ple d'il·lusió i bon gust de Susana, també ha aprofitat la revolució dels vinils de tela i ofereix adhesius de línies molt simples i temes molt fàcils d'adaptar a qualsevol estil de decoració (m'encanta el de la balena).

Adhesiu re-usable "Balena" de Tresxics.
Adhesiu re-usable "Banderoles" de Tresxics.

Aquest és el tercer d'una sèrie d'articles sobre adhesius per a les parets que va començar amb "Vinils decoratius, guia per a navegants". El segon, especialitzat en vinils textuals, va ser: "Parets que parlen".

Continuarà.