Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dimarts, 15 de març de 2011

Zak Smith, Klimt versió punk

Si avui heredés una fortuna com Kröller-Müller i Guggenheim per poder col·leccionar art i fer de mecenes de joves creadors, compraria tot el que pugués de Zak Smith.


En Zak a Most Accurate Self-Portrait to Date. 2004
Imatge del seu arxiu

De fet, una confessió: (quina vergonya) vaig anar a la galeria Fredericks and Freiser de Chelsea per preguntar els preus de les obres que té a la venda i evidentment m'ho vaig haver de treure del cap i seguir comprant els pósters i llibres que vaig trobar. També em vaig fer amiga seva de Facebook i ens vam escriure mails (és el que té ser a principis d'aquest segle i no del passat).


Girls in the Naked Girl Business: Amber. 2004
Imatge del seu arxiu.

A Zak Smith (Syracuse, 1976) el vaig descobrir en una exposició al museu d'art modern de Los Angeles deu fer cinc anys. Em va tocar fort, molt fort. No m'havia tocat cap pintor tant fort des que vaig descobrir Egon Schiele en un viatge a Paris, bé, concretament a Pompidou, quan tenia 14 anys.


Grils in the Naked Girl Business: Voltaire. 2004
Imatge del seu arxiu.

Per mi Zak Smith és com una barreja impossible d'art urbà, cultura punk i Gustav Klimt. Per com converteix els paisatges de darrere les noies en una mena de textures arquitectòniques que són obres per sí soles, plenes de detalls, opulència, horror bacui i d'històries. Per l'ús del metall. Però sobretot, per elles, i la bellesa que hi cerca en els seus cossos, rostres, vestits... Per l'estètica, la sensualitat i la sexualitat que és el seu centre de gravetat. Només cal mirar la col·lecció del pop que cargola el cos d'una noia a 100 Girls and 100 Octopuses.


Varrick in a Shirt I Made That Has a Monkey. 2003
Imatge del seu arxiu.

Quan vaig veure les pintures de Zak Smith per primer cop vaig tenir la impressió que si Gustav Klimt fos novayorquès al segle xxi també portaria cresta i pintaria dones amb piercings. O potser ho faria Schiele?

Nota: les quatre pintures de l'article formen part del llibre' Zak Smith. pictures of girls', publicat per D.A.P. el 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada