Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dimarts, 12 d’abril de 2011

Chillida Leku tanca els braços

El Chillida Leku, l’espai que l’escultor basc va comprar, dissenyar i rehabilitar per museïtzar i ubicar la seva obra, a Hernani, està a la llista de coses que m’agraden que va fer néixer aquest blog. Mai m’hauria pensat que quan escriuria aquest article seria perquè el museu ha tancat les seves portes al públic.

He tardat dies en reaccionar. És que no m’ho podia creure. Per a mi, Chillida Leku era un d’aquells espais on gaudir de l’art en condicions privilegiades. Quan vaig entrar dins l’antic mas, amb aquelles bigues gegants de fusta, vaig notar que allò era una mena de santuari. Sí, tenia un caràcter sagrat, sens dubte. Per això comprenc, en part, l’actitud de la família de voler-ne mantenir l’essència costi el que costi.

Però està clar que si el museu no és econòmicament viable i les institucions l’han de mantenir, la gestió necessitava introduir canvis, sobretot permetre exposicions temporals d’altres artistes per tal de mantenir-ne la vitalitat.

Tinc la sensació que ara allò és com un mausoleu. Potser ja ho era. Tan debò aviat tornem a poder gaudir-ne, però per si de cas l’agur és definitiu i em converteixo en una de les privilegiades 810.000 persones que hi ha estat, vull compartir algunes de les imatges que la nostra càmera es va endur quan hi vaig ser, fa un parell d’anys, amb molt bona companyia:





Amb aquestes paraules s’acomiada el museu "Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra." Eduardo Chillida

4 comentaris:

  1. La veritat és que és una llàstima però jo tinc l'esperança que, quan tota aquesta merda de crisi que ens envaeix foti el camp, el museu torni a obrir les portes. Per cert, jo també vaig ser-hi fa un parell d'anys amb molt bona companyia, quina casualitat, oi????
    Petons.

    ResponElimina
  2. Sí, que és casualitat sí! ;-) m'he informat i cal que o l'Eibar o l'Alavés pugin, o l'Athletic baixi (cosa improbable i no desitjable), i que el Nàstic es mantingui, clar, per tornar al País Basc!!!

    ResponElimina
  3. O també estaria bé tornar al País Basc sense l'excusa del futbol, no trobes? Només amb l'excusa de gaudir d'un paisatge meravellós, d'una gent extraordinària i d'una gastronomia d'escàndol !! Així doncs, a que estem esperant per a fer una escapada?

    ResponElimina
  4. Aaahhhhh! Alba, has tocat un dels meus punt més dèbils i ho saps!: l'estómac!! Anem-hi!!!!!!!!

    ResponElimina