Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dimarts, 5 d’abril de 2011

Una maleta bonica i ocurrent

Fa dies que tinc pendent posar a coquma la llista de blogs que recomano, el que es coneix com a blogroll, però seria molt llarga i penso que no tindria sentit publicar-la sense abans presentar cada blog com la resta de coses que m’agraden.

Som-hi doncs! Em fa molta il·lusió començar la llista per “La meva maleta”, el blog de la il·lustradora catalana Carme Sala Villaplana



La primera vegada que hi vaig entrar, hi vaig quedar atrapada per les seves il·lustracions, sobretot les més personals, les que regala a les seves filles i amigues, o les que parlen d’ella mateixa. M’encanta l’ús que fa del color (n’hi ha poc, però treballat com si fos per l’estampat d’un vestit nou i pren tan de protagonisme) i sobretot els seus personatges: sabeu allò que passa quan veiem un cadellet d’animal o un nadó; que els mirem als ulls i pensem, oh quina preciositat, i de seguida ens cauen la mar de bé, els obrim el cor i ens els enduríem cap a casa per cuidar-los sempre! 

La il·lustració que li va fer a la Carla, una amiga de la seva filla que s'està fent molt alta, quan va fer anys.

I la que li va regalar a una de les seves filles, la Martina, pel seu aniversari.


Després vaig veure la xapa de “comic sans? no, gràcies” i vaig dibuixar un somriure de complicitat. A l’etiqueta d’interiorisme, vaig sentir alleugeriment en veure com confessava el seu amor per House Doctor. Vaig decidir entrar al seu perfil... li agraden els terres hidràulics (d’acord, i a qui no?), El petit Nicolas, El viatge de Chihiro, els Eames, en Sergi López, la moussaka! ... estava clar, em va recórrer el cos aquella emoció infantil de quan trobes una ànima bessona a qui li agrada tot el que a tu t’agrada.

Aquesta il·lustració la volia posar perquè m'hi he sentit tan identificada! Jo també vaig comprar el coet del Tintin i vaig sortir de la botiga tan contenta amb el meu enorme embalum.


Prefereixo que la seva maleta ens la presenti ella mateixa:

Com va néixer el blog?

El vaig començar ara fa un any i mig, moguda pel meu afany exhibicionista d'anar mostrant i compartint de mica en mica, l'enorme quantitat de dibuixos (propis i aliens) que vaig guardant com un tresor en un munt de carpetes classificadores, des de temps immemorials.

Per què una maleta?

Per aquells dies, em vaig comprar una maleta florejada força antiga, que m'agradava tant, que la vaig fotografiar per afegir-la al Banner del bloc. I em va semblar que la metàfora d'una maleta que constantment es va omplint de coses que em roben el cor, m'agradava. Em sembla infinitament més poètic, que no pas dir la meva carpeta, i al mateix temps em feia pensar en la maleta màgica de la Mary Poppins: una maleta sense fi... on hi càpiguen les coses més inversemblants.

Què és el que més t’agrada de la teva experiència amb “la meva maleta”?


És espai que m'ha donat un munt de satisfaccions: els seguidors, els comentaris...i les amistats virtuals que dins seu s'han anat creant. Gràcies al bloc, vaig conèixer l'Ana Bergua, amb qui hem publicat el llibre L'àvia necessita petonets i amb qui comparteixo el bloc del mateix nom, on tenim intenció d'explicar històries d'avis que els seguidors ens van explicant, amb il·lustració inclosa. Encara és molt nou... però ens ho passem molt bé. Aquí et deixo l'enllaç: http://abuelanecesitabesitos.blogspot.com/

(Podeu conèixer la il·lustradora més a fons en l’entrevista que li ha fet Martina i Golafre)



Les il·lustracions que fa per regalar als nou nats són les meves preferides! La de color groc té una història molt personal i bonica darrere. Les fotografies són de Misteral.

La frase que tanca el seu blog, “l'única manera de suportar el no haver nascut increïblement bella i ocurrent, és envoltant-me de coses boniques i persones ocurrents”, explica perfectament perquè "La meva maleta" des d’avui forma part de coquma. Gràcies, Carme! 

2 comentaris:

  1. M'encanta formar part del Univers Coquma...de fet ara me'n adono que jo ja fa molts anys que coqumejo...el que passa és que no n'era conscient! :-)

    És un honor aparèixer aquí...i et confessaré un petit secret:
    m'he posat una mica vermella!

    Gràcies mil. De tot cor.

    ResponElimina
  2. Jo, que he tingut el privilegi d'haver vist lasevamaleta en viu i en directe, et puc garantir que la Carme té totes aquestes virtuts que dius, i moltes més. És una gran persona.

    ResponElimina