Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dimecres, 11 de maig de 2011

Òsties

Perdoneu perquè en aquest article no escriuré de coses que m'agraden, però és que la setmana passada me'n va passar una que m'està costant treurem del cap i que necessito compartir.

Conduïa. Entro als Pallaresos per la carretera i veig un nen d'uns dos anys que corre des de la vorera del davant del supermercat en direcció a la calçada. Sort que l'he vist perquè en pocs segons ja és a l'asfalt. Se m'ha glassat la sang, però fa estona que freno i a més, una noia l'ha perseguit i ja l'ha encalçat ràpidament. El torna a la vorera on hi ha una altra noia (suposo que la mare) posant la compra dins el cotxe. De seguida agafa la criatura, me la gira del revés i li fum unes plantofades al cul que em fan mal a mi i tot.

Aparco, surto del cotxe i li clavo una bofetada a la mare en qüestió per no haver vigilat el seu fill i haver-me provocat un bon esglai.


Òsties que sí que m'agraden. Imatge de www.asterix.com


L'amiga se'm posa a estirar dels cabells per defensar la mare i crida que què m'he cregut.

Aleshores la caixera del súper veu l'escena i surt corrents cap a fora per evitar l'agressió i separa la noia de la meva melena amb una bona empenta.

L'encarregada del súper, en veure com una treballadora maltracta una clienta, s'esgarrifa de valent, l'insulta i l'acomiada immediatament no sense abans engegar-li una coça perquè aprengui la lliçó.

Un agent de la policia local arriba alertat pels veïns amb la porra a la mà per reduir la cap violenta que ha abusat de la seva empleada.

Per sort, la segona part de la història me l'he inventat. Jo no vaig sortir del cotxe. I vaig seguir el meu camí preguntant-me per què en aquesta societat tothom té dret a no ser agredit excepte els infants. Per què ens faríem creus de qualsevol acte de violència física o verbal entre adults, i posaríem una denúncia i tot, però ens sembla "normal" entre pares i fills? Per què una mare que estima al seu fill, en comptes d'abraçar-lo i petonejar-lo perquè no l'ha xafat un cotxe de miracle, li fot un jec d'òsties?

4 comentaris:

  1. Molt ben vist el teu relat!

    Jo crec que aquest, és un instint primari en plan: "la lletra amb sang entra", que debem portar als gens molts humans, però només cap als nostres descendents. Un acte reflex, difícilment controlable.

    M'agradaria poder-me quedar un minut més, observant aquesta escena,
    per saber si hi va haver algún mètode més pedagògic per fer-li entendre quins són els perills de travessar sense mirar.
    Ja que, si bé la plantofada no és el millor mètode, potser serà aquest record, el que la propera vegada li salvi la vida. :-)

    ResponElimina
  2. Ai, Maleta, és això el que em passa, hi dono voltes mirant de trobar una alternativa. Hi ha de ser! Estic convençuda que hem de canviar aquests "gens" que dius per arreglar moltes coses d'aquest món nostre, que no va gaire bé. Però és ben cert que són reaccions que et surten des de dins, sense pensar. Els nens a aquestes edats tenen una facilitat increïble de posar-se en perill i els pares i cuidadors parem bojos!

    ResponElimina
  3. Nenaaaaaaa, m'has deixat de pedra al llegir que al baixar del cotxe l'hi habies clavat una bofetada a la mere!!! He pensat: "Quins collons que té" Jeje
    Menys mal que no es veritat...No, ara seriosament, el teu article m'ha fet pensar i reflexionar molt i només et diré que recordo la impotència i la ràbia que sentía de petita cuan hem queia una pantuflada i ni tan sols era concient de perquè.
    Crec amb la comunicació i el respecte mutu amb els nostres fills. S'ha d'explicar lo que està bé i lo que no, i penso que ells entenen millor les paraules que les bofetades que només serveixen per desfogar-se els pares.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord, Carmina. De vegades no fan cas de les advertències per molt que els ho expliquis, però tampoc crec que una bufa sigui efectiva i a sobre fas mal a algú que estimes. M'ha encantat una paraula que has fet servir: RESPECTE. És tan bàsic per a qualsevol relació!

    ResponElimina