Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dijous, 31 de març de 2011

En disseny gràfic, per començar, millor en família

Els dijous a Coquma és dia de disseny. Per això, i responent al comentari d’una lectora que aquesta setmana em demana que doni més idees per maquetar els seus treballs, avui reprenc els mini tutorials de disseny amateur proposant una idea senzilla per millorar la presentació dels nostres documents: jugar amb una mateixa família tipogràfica i amb les tonalitats d’un sol color.

Primer de tot una reflexió: el disseny no és un art decoratiu, és també un vehicle d’expressió i una eina per millorar la comunicació. Per tant, abans de triar la tipografia i el color cal pensar en què volem transmetre i com.

Dit això, suposem que el nostre document és un Word, Open Office o similar, en lletra Arial. L’Arial té una família formada per diferents estils i variants: la itàlica (o cursiva), la bold (o negreta), la black (més gruixuda), la rounded (arrodonida), la narrow (més comprimida). Així doncs, podem fer servir la rounded per als títols i la itàlica per als subtítols, per exemple. 



El títol en Arrial Rounded és més amable, mentre que l'Arial Black és més fort.


Un verd oliva fosc per al títol i el mateix verd més clar per als subtítols pot funcionar. Al títol de la portada i a la capçalera del treball podem optar per degradar el color. I així anem jugant, amb la certesa que tot combina bé, ja que no barregem famílies ni colors. El resultat és senzill però net. 

També hem de d’enriquir el disseny treballant els cossos (mides) de lletra, tenint en compte que, en general, com menys cos té el text principal, més elegant és (millor 10 que 12), però per sota de 9 pot ser incòmode de llegir per als curts de vista. 

Això sí, és ben cert que dóna molt bon resultat combinar dues tipografies i dos o tres colors, però, és com tot, aleshores és una mica més difícil encertar-ho. A mi, personalment, m’agrada força combinar lletres molt clàssiques i clares, com l’omnipotent Helvètica, amb lletres fetes a mà (el que es coneix com a handwriting).


Aquest logo de Loreak Mendian crea la seva pròpia tipografia a partir de quadrats i cercles. La L és un quadrat amb un cercle dins i la M és un quadrat amb dos cercles. El text que l'acompanya està en Helvètica, com no podia ser d'altra manera.


La marca basca Loreak Mendian n’ha fet tot un art d’això. De fet, ells només treballen amb Helvetica, Garamond i amb les seves pròpies mans. És curiós que un treball tan tipogràfic i amb dissenys ben creatius i originals sigui tan estricte amb la tipografia, oi? Però els resultats els donen la raó. Ho expliquen al seu blog (que recomano) a l'article "Posts Tageados ‘Karl Gerstner"

Per a qui vulgui introduir-se en l’apassionant món de la tipografia recomano la sèrie de quatre articles publicada per l’agència publicitària reusenca Pragma: "L'apassionant i desconegut món de les tipografies".

I podeu aprendre com aconseguir noves tipografies en aquest article anterior de coquma: Com afegir noves tipografies a l'ordinador.

dimecres, 30 de març de 2011

Pinterest, una cascada d'inspiració

Sofà fet de coixins de Christiane Hoegner a Design Milk, via Pinterest.

  • Tens la llista de preferits del navegador tan llarga que ja no t'hi aclareixes? 
  • Les carpetes de fotos trobades per Internet que et guardes per copiar alguna idea (jo en dic carpetes d'idees) se't van menjant el disc dur? 
  • Les revistes de decoració (viatges, cultura, llibres...) s'omplen de pols a casa perquè les guardes per aquell article o reportatge que quan el necessitis et costarà Déu i ajuda trobar?

Per als que necessitem col·leccionar (guardar, acumular) idees i fonts d'inspiració (per més endavant, si algun dia...) uns californians han inventat Pinterest.

El meu primer catàleg (board) és de garlandes. El podeu visitar a: http://pinterest.com/coquma/garlandes/ 

Em vaig ben emocionar en descobrir Pinterest perquè és coquma en estat pur: un catàleg de les coses que t'agraden. 

Però va més enllà. Ja se sap, a Internet la clau és compartir. 

No és només una eina molt útil, visual i pràctica per catalogar les teves fonts d'inspiració, idees per regalar, projectes per fer, llocs on anar, etc. També és un aparador immens on buscar totes aquestes fonts. Seguint una mica la idea de Twitter, et pots fer seguidor dels catàlegs o catalogadors que vegis que tenen uns gustos i interessos similars als teus, i pots incorporar coses dels seus catàlegs als teus.

He vist cases amb tobogans a dins, escales que són biblioteques i altres enginys igual de bonics que de pràctics que ni sabia que existien. Feia temps que no obria la boca d'admiració tantes vegades!


La biblioteca a les escales, un dels millors pins de Pinterest (pertany originalment a apartmenttherapy.com)

Per si ja no perdem prou hores a Internet llegint els nostres blogs preferits, pujant fotos al facebook, amb la time-line de Twitter, meravellant-te amb les imatges de Flickr i altres "escuratemps" virtuals, Pinterest se suma a la llista, per mi, d'imprescindibles. La meca del bon gust.


M'encanta la idea de fer un tobogan al costat de l'escala, un pin que procedeix originalment de http://papernstitchblog.com/


El millor del cas és que el sistema està molt ben pensat i és facilíssim: cada cop que afegeixes una imatge (es fa incorporant una eina a la teva barra del navegador) automàticament el sistema apunta la font original d'on prové, a més del peu de foto que tu hi poses. 

Imagina que vols redecorar una estança de casa teva. De tant en tant veus imatges que t'inspiren! Crea una pinboard i ves-les afegint, al cap del temps podràs veure a la pantalla tota la inspiració que has anat recopilant. 

Ahir vaig començar a fer la meva pinboard de garlandes. I vull crear-ne una per a la festa de primer aniversari del meu petardo. Us hi animeu?

dilluns, 28 de març de 2011

Posa una garlanda a la teva vida

No sé què tenen les garlandes que sempre m’han fascinat. És com si em transportessin a un món perfecte: Quan veig una garlanda penso en un jardí ple de mimoses, d’espígol i d'oliveres, amb una taula de fusta antiga i una família celebrant el primer aniversari d’un xiquet. També penso en un dormitori de nadó a punt de néixer, amb olor de colònia de nen i d’aquelles ganes boges de veure quina cara farà quan neixi. Penso en la festa major del poble, la revetlla d’estiu, l’energia adolescent per poder veure sortir el sol.

Imatge de ©Billy Bunting 

La meva garlanda Billy Bunting Original.

Per això, i ara que es veu que les garlandes estan de moda en la decoració d’interiors, he decidit posar una garlanda a la meva vida. No cal esperar l’escena bucòlica perfecta. Aquesta escena pot ser cada dia! Jo he optat per Billy Bunting, una empresa anglesa que només fa banderins de tela. Tots són xulíssims. Te’ls envien per correu postal. Però hi ha moltes opcions. Se’n troben a les botigues de preparació de festes, i també de decoració d’habitacions infantils. Per exemple, a la botiga barcelonina (i també on-line) Nobodinoz n’hi ha de ben boniques.

Aquesta és de Le Petite Papillon, especialitzada en garlandes i núvols que plouen (un altre dels meus objectes del desig).

Ara bé, si entres a Etsy i poses al buscador “garland” o “bunting” entres de ple al gran món de les garlandes: de paper, de roba, de llumets; llises, estampades, ratllades, amb lletres, amb papers reciclats de llibres, mapes, partitures... 

Al blog Design is mine veiem aquesta garlanda fent de capçal del llit. És un lloc molt recurrent i que dóna bons resultats. Però també n'he vist en cuines, menjadors, porxos...

Als més fans de l'art de les garlandes recomano el blog The Fabulous Garlands, una "agència artística" que decora interiors amb garlandes i fa autèntiques meravelles, algunes em provoquen les mateixes sensacions de fullets amagats que el llum Midsummer del qual ja us vaig parlar. 

La meva preferida de The Fabulous Garlands (de Sophie Cuvelier).
També podeu visitar la meva selecció de garlandes a Pinterest. Una nova xarxa social per perdre-s’hi. M’hi acabo d’estrenar!

dissabte, 26 de març de 2011

Mood kit: roba d'embarassada (per voler estar-ho)

Avui he passat el matí amb una bona amiga que està embarassada i hem parlat del problema de la roba (que si ara no tens prou panxa per segons què però ja no et pots cordar cap dels teus texans...). Com que els dissabtes normalment escric sobre botigues, he pensat: què m'hauria anat bé comprar quan estava embarassada? No he hagut de pensar gaire: un mood kit!

Aquesta fotografia és la que em va fer descobrir Mood Kit. La imatge pertany a http://www.oefshop.com/ 


Fa poc vaig descobrir en una revista francesa aquest invent que no he provat però crec que ha de ser la repanotxa. De fet, mig en broma li he dit que m'agradaria tornar a estar embarassada per enfundar-me un mood kit!

Versió negra del Mood Kit. Al costat es veuen les peces que formen el kit. La imatge pertany a http://www.oefshop.com/


No és només una manera de parlar: és que és com una funda! sense costures, adaptable a totes les mides, des del primer a l’últim dia d’embaràs i també per després, antitranspirable i tan bàsic! El rei dels bàsics diria jo. No és barat, val 135 eurets (120 a funkykids), però és unes malles, una samarreta de màniga llarga, una de tirants, un xandall pel ioga, un pijama i un mono tot en un!!!

A damunt s'hi poden posar vestits, túniques, faldilles, pantalons... La imatge pertany a http://www.oefshop.com/


Té tants usos que la inventora, Fanny Grangier, ha de ser un geni (aquest és el seu blog). T'hi poses damunt una faldila i et calces unes ballarines i, estupenda, un abric especial i les botes, trencadora. Un vestit d'estiu: més informal... Amb una armilla! O combinar-lo amb una peça de llana ben gruixuda per contrastar, ara que encara fa fresqueta i està tan de moda. Hi ha 10 colors per triar.



Si ho heu provat, si us plau, digueu-me si és tan genial com sembla.

Per cert, que guapes que són les dones embarassades!

dimecres, 23 de març de 2011

Selexyz Dominicanen: la llibreria més bonica del món

L’altre dia el meu germà petit em deia que viatjar amb els pares és avorrit perquè et fas un tip de veure esglésies. Vaig pensar que tenia part de raó, i que jo quan viatjo avorreixo els meus acompanyants entrant a un munt de llibreries i de museus -i a les llibreries dels museus. Doncs resulta que la llibreria més bonica del món (segons els articles 'Top Shelves' i 'In the beginning...' de The Guardian que corroboro) és en una església.

Imatge de © Jonathan S. Igharas.

És al bell mig de Maastricht i es diu Boekhandel Selexyz Dominicanen: una església gòtica del segle xiii que des de 2006 és una llibreria, gràcies a la restauració dirigida per la famosa cadena de llibreries holandesa Selexyz, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maastricht. Feia més de 200 anys que l’església ja no tenia usos religiosos (recomano l’article 'Between Two' de Crossroads Magazine on explica que el temple ha estat des d’un aparcament de bicicletes a un ring de boxa, o una sala de festes de Carnaval). 

Imatge de © Jonathan S. Igharas

El resultat d’aquesta última conversió (obra dels arquitectes Merkx + Girod) dignifica i realça tant l’església com la llibreria, que s’ha convertit en un atractiu turístic internacional i aplega cada dia nombrosos fidels a la cultura. 

Imatge de la cafeteria de © Jonathan S. Igharas.

També val la pena seure a la cafeteria, situada a l’abscís de l’església, on tant els cafès com els pastissos són perquè hi cantin els àngels. 

Em reservo el proper article d’escapades per una altra església “reconvertida”, a Anglaterra. 

Per completar una escapada a Holanda podeu visitar també l’indispensable Kröller-Müller.

dimarts, 22 de març de 2011

La ghiblimania

Fa dies que penso que vull parlar del Japó. Un país amb una cultura meravellosa que ens té a tots amb el cor encongit. A la llista de coquma hi ha moltes coses d’origen nipó, però per començar, i per retre el meu petit homenatge al país del sol naixent, he optat per l’Estudi Ghibli.



L’Estudi Ghibli és un estudi d’animació japonès que els il·lustradors Hayao Miyazaki i Isao Takahata (director de les famosíssimes Heidi i Marco) van fundar el 1985. Des d’aleshores, les seves creacions han aconseguit el respecte i l’admiració de la crítica i el públic internacional. 

Com en altres títols de Ghibli (Pompoko, per exemple) la princesa Mononoke també ha de salvar la natura de l'agressió humana.

Va ser després de veure La Princesa Mononoke en un cicle de cinema de la meva ciutat, però, sobretot, després de comprar-me el DVD de l’oscaritzada El viatge de Chihiro, en saber que era la primera pel·lícula d’animació que s’enduia l’Ós d’Or de Berlin, que vaig descobrir que jo era Ghiblimaníaca. 

De fet, sense saber-ho ho era des de ben petita, no per Heidi i Marco (em sembla que a casa me les devien censurar), sinó per la sèrie Sherlock Holmes, que fa poc vaig descobrir que també és d’en Hayao Miyazaki. 

A les històries de Ghibli hi ha una frontera molt difuminada entre la vida quotidiana i el món dels déus i els éssers màgics.

El dibuix artesanal, la imaginació sense límits, el respecte per la tradició i la cultura, el gust per la mitologia i els contes clàssics, l’amor incondicional per la natura, l’amistat i la saviesa de la gent gran, són els ingredients característics de la cuina de Ghibli que la fan tan meravellosa. 

Imatge de la pel·lícula El viatge de Chihiro.

Totes les pel·lícules de l’Estudi Ghibli estan arribant al mercat espanyol gràcies a Aurum Producciones. A la pàgina web de la productora hi ha registrada una comunitat de Ghiblimaníacs de més de 3.000 membres, hi ha un blog, vídeos, articles i ressenyes de les pel·lícules.

dilluns, 21 de març de 2011

Parets que parlen

Sovint diem allò de “si les parets parlessin”. Però per què no fer-les parlar de veritat? Imagina les dues primeres frases del teu llibre preferit a la paret del costat d’aquells prestatges plens de llibres. O, simplement, unes lletres ben boniques amb una cita plena de saviesa donant la benvinguda al teu rebedor.

A mi que m’encanta la tipografia i la decoració d’interiors, combinar les dues coses em resulta més que temptador. 

Textos amb missatges interessants i sorprenents a l'habitació 414 de l'Hotel Fox, dissenyada per l’agència danesa e-Type.


Habitació 304 de l'Hotel Fox, dissenyada per l’agència danesae-Types.Una reflexió sobre com passa per alt la importància de les fonts en els milions de missatges que rebem al llarg del dia.

En un dels primers llocs on vaig descobrir que les parets podien ser pàgines en blanc esperant que les escrivissin va ser l’Hotel Fox de Dinamarca (no, no hi he estat pas! Però en vaig gaudir al fantàstic llibre Typo Fuente de Inspiración, de Fabiola Reyes). 

Un dels vinils textuals personalitzables que més m'agraden de miraentuinterior, perquè converteix la paret en una pàgina d'un llibre.


Fer-ho sembla fàcil, però com sempre, el més senzill en tipografia és en realitat ben complicat d’assolir. Per això, després de molt buscar per la xarxa, recomano els vinils de l'empresa catalana Miraentuinterior. Simples, elegants, amb un gust excel·lent. 

Aquesta seria xulíssima per a una aula de l'escola, una biblioteca, o per casa també! Es pot personalitzar i comprar a miraentuinterior.

L'adreça escrita a la paret pot donar molta personalitat a l'entrada de casa. Imatge de miraentuinterior.


M’encanta la frase que s’allarga en una sola línia per una sala, l’adreça de la casa en una paret (com si fos la seva etiqueta), o un fragment de text sobre una paret, ben bé com una pàgina de llibre. Totes són personalitzables tant pel que fa al contingut del text, la mida i el color. 

Més sobre vinils decoratius a la Guia per a navegants, de coquma.

Què els hi faríeu dir a les vostres parets?

dissabte, 19 de març de 2011

Etsy, una nova economia és possible

Per als que ens agrada comprar, fer regals i rodejar-nos d’objectes que, o bé ens faciliten la vida, o bé ens la fan més bonica –i valorem que aquests objectes tinguin alguna història al darrere–, i també per als petits creadors que somiem en un negoci propi, Etsy és un dels invents del segle.

La missió d’Etsy és permetre viure a la gent fabricant coses i connectar els que fan i els que compren. La seva visió; construir una nova economia i presentar una opció millor: “Comprar, Vendre i Viure Fet a Mà”.

Aquesta gorra de lleó em va servir com a disfressa de carnaval del meu fill enguany (no és el de la foto, eh?).


Es tracta d’un comerç local i a la vegada internacional: uns 150 països amb venedors de tot el planeta, amb un cercador de comerç per proximitat (Shop Local), per color, per categoria (mobles, roba, joies, art, paper, fusta, nens...), o per cerca avançada. Una plataforma que dóna ales a artistes i negocis petits i independents, i a compradors àvids de productes originals, creatius i de qualitat.

Què me'n dieu d'aquest 'city lamp' llum fet de mapes?


I una altra vegada, la combinació d’una bona idea d’un jove emprenedor i la gran xarxa d’Internet ho fa possible. Les dades són optimistes cap a aquest “nou comerç”: quasi 34 milions i mig de dòlars venuts aquest passat més de febrer, que representen prop de dos milions de productes adquirits. Quasi dos milions de nous productes posats a la venda, més de 360.000 nous membres i prop d’un milió de pàgines vistes al portal d’Etsy només aquest passat febrer.

Els seus creadors ho expressen molt bé: “Etsy és més que un mercat: som una comunitat d’artesans i artistes, creadors, col·leccionistes, gent que pensa i gent que fa”.

Part del resultat d'un dels meus Tests de gust.


Si sou nous a Etsy, us he d’alertar que la immensitat de la comunitat us pot aclaparar, i compte amb els sensibles a la síndrome de Stendhal (que provoca la sobredosi de bellesa). La meva proposta és iniciar-vos-hi amb un Test de gust (Taste Test). El test consisteix en anar seleccionant l’article que més t’agrada entre un grup d’imatges proposades que van canviant, el resultat és una selecció d’articles recomanats d’acord al teu gust. Una manera agradable i divertida de descobrir alguns objectes que pensaràs que estan fets expressament per a tu.

divendres, 18 de març de 2011

Reivindiquem el llit familiar

Avui és divendres i toca post sobre maternitat i família! Aquests dies he parlat amb altres mares sobre el colecho (en castellà) o llit familiar. I hem arribat a la conclusió que és una pràctica que cal reivindicar. Crec que una bona manera de fer-ho és no amagar-se’n. Som-hi doncs: sí, nosaltres dormim amb el nostre fill al llit.

Els meus 10 motius per fer-ho (l’ordre és aleatori):
  1. Per dormir més tranquil·la.
  2.  No em vull passar la nit en dansa per casa:
    •  Quan va néixer per donar pit, per si tenia fred o calor, per si havia glopat, o simplement, per si respirava (ja m’enteneu els que hi heu passat)
    • Passats els mesos, per si tenia fred o calor, per si el bolquer havia patit alguna fuita, per mamar, per si havia aconseguit saltar del llit...
  3. Crec que no hi ha res millor que obrir els ulls i veure el que més t’estimes d’aquesta vida: el teu fill i el pare del teu fill.
  4.  Vull que el meu fill relacioni el fet d’anar a dormir amb una experiència positiva.
  5.  Penso que dormint amb ell el faig sentir protegit.
  6.  No m’agrada que plori.
  7.  He comprovat que ell ho prefereix.
  8.  És el que em surt de dins!
  9.  Quan tingui disset anys no li veuré el pèl. Més val aprofitar-ho ara.
  10.  Perquè m’agrada!

Foto de NutGoneFlake

M’encantaria saber els vostres motius! Deixeu-me comentaris i reivindiquem el llit familiar! Segur que moltes famílies callen per no sentir els típics consells benintencionats de “després no te’l trauràs ni amb aigua calenta”, “així el mal acostumes”...
 
Per sort, cada vegada hi ha més pediatres que defensen el llit familiar (Carlos González i Rosa Jové, són entre els més coneguts) i ens donen més i més arguments per reivindicar-lo.

dijous, 17 de març de 2011

La bombeta Plumen, millor disseny del 2011 dels Brit

Si sou dels que penseu que amb les bombetes de baix consum hem guanyat en estalvi energètic però hem perdut, i molt, en disseny, no patiu.

Plumen, guanyadora absoluta dels Brit Insurance Designs of the year 2011 que atorga el britànic Desing Museum, ha nascut per solucionar-ho.

Imatge de http://www.hulger.com/

Com diuen els seus creadors: “Plumen és l'antítesi de les bombetes de baix consum com les coneixem... En comptes d’amagar-la, la voldràs mostrar.”
"És estrany que la bombeta, un objecte tan sinònim de les idees, estigui gairebé totalment absent d’imaginació." El nom “plumen” prové de les plomes decoratives de les aus, dissenyades per atraure l'atenció sobre el seu valor i bellesa. Creiem que els nostres dissenys fan el mateix per a la descuidada bombeta de baix consum.”

Imatge de http://www.hulger.com/

Plumen 001 és un disseny de Sam Wilkinson sota la direcció de Hulger, que l’ha posat a la venda per 30 euros.


dimecres, 16 de març de 2011

Kew Gardens, “efecte balneari”

En família, sol o en parella, Kew Gardens és un lloc per perdre-s’hi hores i hores. Quan estàs una mica aclaparat del soroll, la gentada, les presses i els cotxes que circulen al revés de Londres, la millor desconnexió i alenada d’aire fresc te l’ofereixen els Kew Gardens.




“Explora els hivernacles, els paisatges i 250 anys d'història en el jardí més famós del món. Puja a la copa dels arbres, endinsa’t en la selva o descobreix més en una visita guiada”. Així es presenten aquests jardins immensos i meravellosos, per mi, visita obligada per arrodonir una escapada a Londres.

A través de les flors, els arbres, les plantes i els edificis singulars viatges per tot el món, camines, respires bones olors. El resultat: aconsegueixes un efecte “balneari” d’aquells que et renoven per dins i per fora i te’n vas amb unes quantes llavors de la botiga i unes fotos precioses (que pots penjar al teu Flickr i les poden seleccionar per posar al web dels jardins).




La zona de jocs a l’aire lliure per a la canalla, els nenúfars gegants, la casa de les palmeres, l’hivernacle de les deu zones climàtiques... hi ha tants atractius que és impossible veure-ho tot en una sola visita. Així que toca estudiar bé el mapa que et donen amb l’entrada i seleccionar les zones per visitar.

dimarts, 15 de març de 2011

Zak Smith, Klimt versió punk

Si avui heredés una fortuna com Kröller-Müller i Guggenheim per poder col·leccionar art i fer de mecenes de joves creadors, compraria tot el que pugués de Zak Smith.


En Zak a Most Accurate Self-Portrait to Date. 2004
Imatge del seu arxiu

De fet, una confessió: (quina vergonya) vaig anar a la galeria Fredericks and Freiser de Chelsea per preguntar els preus de les obres que té a la venda i evidentment m'ho vaig haver de treure del cap i seguir comprant els pósters i llibres que vaig trobar. També em vaig fer amiga seva de Facebook i ens vam escriure mails (és el que té ser a principis d'aquest segle i no del passat).


Girls in the Naked Girl Business: Amber. 2004
Imatge del seu arxiu.

A Zak Smith (Syracuse, 1976) el vaig descobrir en una exposició al museu d'art modern de Los Angeles deu fer cinc anys. Em va tocar fort, molt fort. No m'havia tocat cap pintor tant fort des que vaig descobrir Egon Schiele en un viatge a Paris, bé, concretament a Pompidou, quan tenia 14 anys.


Grils in the Naked Girl Business: Voltaire. 2004
Imatge del seu arxiu.

Per mi Zak Smith és com una barreja impossible d'art urbà, cultura punk i Gustav Klimt. Per com converteix els paisatges de darrere les noies en una mena de textures arquitectòniques que són obres per sí soles, plenes de detalls, opulència, horror bacui i d'històries. Per l'ús del metall. Però sobretot, per elles, i la bellesa que hi cerca en els seus cossos, rostres, vestits... Per l'estètica, la sensualitat i la sexualitat que és el seu centre de gravetat. Només cal mirar la col·lecció del pop que cargola el cos d'una noia a 100 Girls and 100 Octopuses.


Varrick in a Shirt I Made That Has a Monkey. 2003
Imatge del seu arxiu.

Quan vaig veure les pintures de Zak Smith per primer cop vaig tenir la impressió que si Gustav Klimt fos novayorquès al segle xxi també portaria cresta i pintaria dones amb piercings. O potser ho faria Schiele?

Nota: les quatre pintures de l'article formen part del llibre' Zak Smith. pictures of girls', publicat per D.A.P. el 2005.

dimarts, 8 de març de 2011

La llum d'Helene Kröller-Müller i Peggy Guggenheim (Dia de la Dona)

A l’apartat d’escapades vaig parlar del Kröller-Müller Museum com un lloc apassionant. Doncs bé, avui 8 de març, Dia de la Dona, és un bon moment per recordar que aquest espai existeix gràcies a la col·leccionista i mecenes alemanya Helene Kröller-Müller (1869 – 1939), que és considerada la descobridora de Van Gogh i una de les persones més importants de l’art modern, col·leccionista àvida de pintures impressionistes i modernistes. Per conèixer-la millor recomano aquest interessant article de Joshua Levine, titulat 'La missió visió d'Helene Kröller-Müller, publicat a Forbes.

Helene Kröller-Müller el 1911 (foto de Kröller-Müller Museum)


La seva anàloga americana Peggy Guggenheim (1898 –1979) és un altre nom de dona inoblidable de la història de l’art. Ella va canviar la cara de l’art del segle xx, impulsant noms com Pollock, Kandinsky i Rothko. Podeu llegir un resum de la seva vida en aquest bon article 'The priceless Peggy Guggenheim'
de l’Independent
.

Peggy Guggenheim el 1968, amb els seus gossos fora del seu palau del segle xxviii al Gran Canal. Imatge de Getty Images.

La seva casa museu de Venècia és també una visita obligada. Per, a banda d’admirar la magnífica col·lecció d’art, imaginar-hi les grans festes que hi feia amb els artistes més importants de l’època, les seves aventures amoroses i intel·lectuals, i els seus catorze petits gossos ben empolainats.

El dia de la Dona Treballadora volia fer un homenatge a aquestes dues dones que van compartir una mena d’obsessió per salvaguardar i mostrar al món l’art del seu temps.

De fet, com explica l’historiador Matthew Kangas, repassant els col·leccionistes d'art de tots els temps, molts d'ells eren dones. Isabella d'Este, Caterina de Mèdici, Louisine Havemeyer, Mary Cassatt, Katherine Dreier, Peggy Guggenheim i Helene Kröller-Müller.

Al llarg de la història de la humanitat la feina de les dones és pràcticament invisible. Cal lluitar per treure-la a la llum, com feien l’Helena i la Peggy amb l’art.

dilluns, 7 de març de 2011

Vinils decoratius, guia per a navegants

Ja fa temps que estan de moda els vinils decoratius per a les parets (o per a l’i-phone, o per la tapa del wc, la imaginació al poder). De fet, potser ho estan una mica massa. Però tot i així, hi ha vinils que poden donar una solució creativa, relativament econòmica i molt impactant a algun espai que necessiti alegria.

Per la xarxa se’n troben a milers de vinils, d’empreses que en dissenyen, en distribueixen o fins i tot que creen el teu propi vinil personalitzat. Després d’hores de navegació, aquí us deixo la selecció coquma per facilitar-vos la feina si esteu buscant un vinil.

Ambition Killed the Cat, de Neil Gregory, a Blik

Per mi, un dels millors llocs on trobar vinils que són ben bé obres d’art del disseny i la il·lustració (i a bon preu) és a l’americana Blik, sòcia de la famosa comunitat de dissenyadors de samarretes Threadless, de la qual ja parlaré en un altre article. Hi ha un apartat dedicat als que es poden treure i posar (una opció interessant per si ens en cansem).

Heaven's Garden de Sang Sang Hoo, a Obni

En segon lloc, situaria Obni, una curiosa botiga on-line especialitzada en agendes que ofereix productes asiàtics i té un apartat de vinils (fets per Sang Sang Hoo) fantàstic, sobretot si us agraden els vinils amb motius vegetals, amb tocs onírics i romàtics.

En Patufet, de Javi Royo, a Chispum

Per acabar aquesta selecció d’imprescindibles dels vinils, no pot faltar la marca catalana Chispum. Si els de Hoo són romàntics, els Chispum són desenfadats, atrevits, traspuen modernitat i bon humor. Podeu trobar contes en català perfectes per l'habitació de les criatures, entre moltes altres genialitats de joves dissenyadors d'aquí i d'allà.

Cloth Hanger, a myvinilo.


A banda del pòdium, recomano un cop d’ull ràpid a myvinilo (sobretot els penjadors 3D), viniloestil (són xulos els de la cuina) i a la francesa Domestic (aquesta última li ha faltat ben poc per pujar al podi).

Per personalitzar vinils amb textos o dibuixos vostres hi ha: http://www.vinilitos.com/, http://www.tokpersonal.com/, http://www.teleadhesivo.com/, http://www.witlab.es/ entre altres.

Fa temps que estic dissenyant un vinil per a l'armari de la meva habitació però és un d'aquells projectes que no saps per què es queden encallats i no hi ha manera d'acabar. A veure si aquest post m'anima a fer-lo. Quan el tingui en penjaré fotos.

divendres, 4 de març de 2011

Roba de lactància, més enllà dels sostenidors

Divendres passat vaig parlar de roba interior de lactància i ja apuntava que hi havia una pàgina, Mimamásemima, de la qual podia parlar en un article sencer.

Doncs bé, precisament aquesta pàgina acabar d’engegar un sorteig entre bloggers. Per participar-hi hem de fer una llista de desitjos, triant els articles que més ens agraden de la seva web, sense arribar als 300 euros (menys mal, perquè la llista seria llarga).

De vegades, sobretot quan es tracta d’anar a una festa o ens hem d’arreglar per una ocasió una mica especial, passa allò de “si em poso aquest vestit no sé com m’ho faré per donar el pit!”. Sovint combinar el fet de lactar i el d'arreglar-nos, sobretot ara a l’hivern, es fa complicat. Jo no sabia que existia, però sí! hi ha roba exterior de lactància que no ho diries mai!

Dit això, aquí va la meva llista de desitjos de mimamasemima:


samarreta Ink Zip, de Dote Studio

Samarreta Slouchy de Mothers en Vogue
Jersei Shanga, de Mothers en Vogue
Vestit Olympian de Mothers en Vogue

dijous, 3 de març de 2011

Com identificar una tipografia?

Dijous passat vaig explicar on trobar tipografies noves i com instal·lar-les a l'ordinador. Però de vegades passa que volem una tipografia en concret que hem vist i no sabem quina és.

A Internet quasi tot es pot trobar, i una tipo també! El que necessitem és tenir el text escrit amb aquesta tipografia al davant i entrar a http://www.identifont.com/

Allí hem d'anar a la primera pestanya 'fonts by appearance' i contestar un test sobre com són les lletres de la tipo que volem identificar (és en anglès però totes les preguntes es mostren en dibuixos i s'entén a la perfecció).


Test per identificar tipografies a http://www.identifont.com/

El test funciona! I a més de trobar la font que busquem o la que més s'hi assembla amb informació de com es diu, qui n'és l'autor, l'empresa, i on es pot adquirir, també ens suggereix tipos similars.

Tipografia Gotham. Imatge propietat de http://www.identifont.com/

D'aquesta pàgina, és interessant fer un cop d'ull al 'top fonts' per veure les tipos més ben valorades pels usuaris. Actualment i des de fa setmanes el primer lloc l'ocupa la Gotham.