Que cocumegis de gust!

Si t'agrada la decoració, el disseny gràfic, les manualitats (DIY, craft o com en vulguem dir). T'agrada sortir, anar de botigues o necessites idees per fer regals. Si ets pare o mare o aviat ho seràs i t'agrada llegir sobre criança, família i productes infantils. Ets dels que creus que l'art ens proporciona una vida millor. T'agrada perdre't per Internet a la recerca de bones idees i fonts d'inspiració. En definitiva, si t'agrada el que a mi m'agrada, t'agradarà Coquma. Espero que coqumegis de gust!

dijous, 26 de maig de 2011

Idees per fer fotos de l'embaràs

En vista de l'èxit de l'article de fotos de nadons, us deixo unes quantes idees per fer fotos de l'embaràs!

Aquesta idea és ben senzilla de fer i trobo que el resultat és maquíssim. Només cal posar-se la mateixa roba per fer l'abans i el després, i col·locar el nounat just damunt de la panxa:

La foto l'he trobat a Pinterest però no sé quina és la font original.

Aquest recurs va bé per tot: la pissarreta!

Aquesta també corre per Pinterest i tampoc en sé la font.


No us perdeu aquest àlbum d'embaràs! a mi, que també em vaig fer el meu propi àlbum dietari dels nous mesos més especials de la meva vida, em va deixar sense paraules!

Dues de les pàgines del llibre-àlbum de fotos d'embaràs dissenyat per Johana de Hanna Mac Photography.


I si el futur bebè no és el primer:

Foto de Kari Vennard, a Flickr.


Més idees de fotos familiars al Pinterest de Coquma.

dimarts, 24 de maig de 2011

Escalar dins una església


Avui Coquma fa tres mesos i per celebrar-ho escriuré d'un tema que va quedar pendent en l'article més llegit de la història de Coquma, sí, aquell sobre la llibreria més bonica del món.

Aquesta vegada també es tracta d'una església que, després d'haver de tancar les portes com a centre religiós, ha passat a mans privades però s'ha convertit de nou en un lloc de reunió de fidels. Quina mena de fidels? Doncs en el cas d'Awesome Walls, de fidels practicants de l'escalada. D'acord, l'escalada no és una religió, però és un esport adhictiu com pocs i per molts acaba esdevenint un estil de vida.

Foto interior del Centre d'Escalada Awesome Walls.



Aquesta sóc jo fent boulder a Awesome Walls el 2008.

Awesome Walls és un club d'escalada de Liverpool que, des del 1999, s'ha convertit en un dels centres d'escalada més importants d'Anglaterra, aprofitant les grans alçades i l'espai diàfan de l'església Saint Albans. Una petita església catòlica d'uns 150 anys d'història que va servir de temple a nombrosos irlandesos de la comunitat anomenada de "Sobre el Pont", emigrats a Anglaterra per treballar en zones portuàries i industrials. En la pàgina Over the Bridge hi ha imatges interessants de l'època.

Foto exterior de l'esglesia Saint Albans de Liverpool, de David Atherton, és al web Genuki.

Com en el cas de la llibreria holandesa, és força impactant observar la transformació d'un edifici tan singular i imponent com una església en usos totalment diferents. Tot i que a l'interior d'Awesome Walls hi queden ben pocs elements que facin pensar en una església, l'espai manté aquell aire sagrat barrejat aquí amb un incens diferent, fet de l'olor de la pols de magnesi dels dits dels escaladors.

dilluns, 16 de maig de 2011

Idees per un bany amb rajoles de metro

La meva tieta Roser ha de reformar un quarto de bany (el que fan servir els seus fills) i m'ha dit que vol posar-hi rajoles de metro com al meu i que li doni consells de com combinar-les.

Les rajoles de metro generalment són blanques, ceràmiques, biselades i es col·loquen encavalcades.

Aquest lavabo de rajoles metro em té enamorada, i sobretot l'aixeta! Hi ha més fotos del lavabo i de tota la casa de Katie Quinn Davies al meravellós i conegudíssim blog Design Sponge.


En la majoria de fotos que he trobat, les rajoles de metro es posen en banys i cuines on el blanc és omnipresent o com a molt es combinen amb gris fosc o amb blau cel.

El mobiliari acostuma a ser retro o Deco, tot i que un estil més bauhaus o nòrdic pot servir per trencar una mica sense córrer el risc de carregar l'ambient.

L'estil de mobiliari d'aquest bany del catàleg de l'Ikea pot quedar molt bé amb rajoles de metro.

Pel que fa als materials, la fusta hi queda bé tot i que hi lliga més l'aire industrial dels metàlics, per exemple trobo que el tamboret galvanitzat de Xavier Pauchard (tot un clàssic) hi queda genial.

Les rajoles de metro combinen bé amb elements metàl·lics, sobretot el tamboret de Pauchard. Foto de  Thisoldhouse.com

Si decidim fer servir elements metàl·lics, un revister porta-rotlles d'aquest estil quedaria molt bé. Aquest era d'Urban Outfitters però crec que ja no el tenen.


També deixaria les parets més allunyades de les zones d'aigua sense enrajolar i hi posaria uns quants marcs ben originals. Per exemple fotos antigues dels fills banyant-se a la platja, o a la piscina, al costat d'un dibuix que fessin ells de petits o d'una làmina amb missatge... Sempre m'ha agradat trobar art als lavabos! Per què, no?

D'aquesta imatge m'han agradat molt els quadres emmarcats que dignifiquen l'espai. La paret està pintada d'un blau molt clar. És del blog dos Ellie.



Al meu lavabo de rajoles de metro hi predomina el groc. De fet en diem el lavabo groc i té molt d'èxit. La gràcia ha sigut posar-hi molts detalls grocs (des del sabó de mans, les tovalloles i la catifa al raspall de dents) i fugir d'altres colors.

El meu lavabo groc. Les postals són il·lustracions de Corto Maltés.

El verd menta o el blau aqua també serien bones opcions per casar amb aquest clàssic dels primers metros del segle dinou, que no passa de moda a la decoració d'Interiors (si us hi fixeu, a les exposions d'Ikea n'hi ha més que mai).

Com sempre, us deixo més ispiració al meu recull de fotos de rajoles de metro a Pinterest.

dissabte, 14 de maig de 2011

Cinc consells per fer fotos de nadons

Amb l'arribada d'un nadó a la família, la passió per la fotografia es dispara en la majoria de cases. Però no sempre és fàcil aconseguir aquell retrat de pòster que tenim al cap.

Cal tenir present que moltes d'aquestes fantàstiques imatges que veiem de nadons compten amb la inestimable ajuda d'un professional de la fotografia, d'un bon objectiu i, sobretot, del retoc final del photoshop. Però hi ha alguns trucs que ens poden permetre bons resultats:

- El decorat: moltes fotos maques de nens no ens resulten prou agradables per culpa del que hi surt darrere o al voltant. Per tant, va molt bé situar el nen damunt d'un llençol que tingui un estampat bonic, o una manta de colors. Si enquadrem la foto de tal manera que només es vegi la manta, tindrà l'estil d'un retrat d'estudi.

Rory i Quinn. Foto de Apartmenttherapy.


- L'atrezzo: un peluix o algun altre objecte bonic al costat del nen pot acabar d'arrodonir la imatge. També queden molt originals si hi posem una pissarra o un cartellet amb missatge, per exemple, amb la data o l'edat o el nom del nen.

El meu Guiu quan va fer set mesos! Per fer la foto vaig triar una manta que m'agrada, el drac que li vaig regalar pels set mesos i un pijama molt significatiu, ja que una de les característiques del Guiu és que és molt forçut.

- La perspectiva: les fotos guanyen molt si en comptes de disparar des de la nostra alçada, col·loquem la màquina a l'alçada del nen. Sobretot si aquest està assegut, gatejant o dret.

En Lucien de la Famille Summerbelle fent-se gran.


- El tema: m'encanten les fotos evolutives. Aquestes de l'embaràs o del nen mes a mes, o setmana a setmana. És un bon recurs fer que aquestes fotos sempre tinguin algun element en comú: el color de la roba, el lloc... En aquest enllaç a Ohdeedooh en trobareu de fantàstiques per poder agafar idees.


Aquesta és de Mom Tog, una web per a mares amants de la fotografia.


- La llum: el flash i els nens no són bons amics. Aprofiteu per fer la sessió de fotos quan faci un dia ben lluminós i en un lloc amb bona llum.

Espero que us facin servei els meus trucs! Més inspiració al Pinterest de Coquma.

dimecres, 11 de maig de 2011

Òsties

Perdoneu perquè en aquest article no escriuré de coses que m'agraden, però és que la setmana passada me'n va passar una que m'està costant treurem del cap i que necessito compartir.

Conduïa. Entro als Pallaresos per la carretera i veig un nen d'uns dos anys que corre des de la vorera del davant del supermercat en direcció a la calçada. Sort que l'he vist perquè en pocs segons ja és a l'asfalt. Se m'ha glassat la sang, però fa estona que freno i a més, una noia l'ha perseguit i ja l'ha encalçat ràpidament. El torna a la vorera on hi ha una altra noia (suposo que la mare) posant la compra dins el cotxe. De seguida agafa la criatura, me la gira del revés i li fum unes plantofades al cul que em fan mal a mi i tot.

Aparco, surto del cotxe i li clavo una bofetada a la mare en qüestió per no haver vigilat el seu fill i haver-me provocat un bon esglai.


Òsties que sí que m'agraden. Imatge de www.asterix.com


L'amiga se'm posa a estirar dels cabells per defensar la mare i crida que què m'he cregut.

Aleshores la caixera del súper veu l'escena i surt corrents cap a fora per evitar l'agressió i separa la noia de la meva melena amb una bona empenta.

L'encarregada del súper, en veure com una treballadora maltracta una clienta, s'esgarrifa de valent, l'insulta i l'acomiada immediatament no sense abans engegar-li una coça perquè aprengui la lliçó.

Un agent de la policia local arriba alertat pels veïns amb la porra a la mà per reduir la cap violenta que ha abusat de la seva empleada.

Per sort, la segona part de la història me l'he inventat. Jo no vaig sortir del cotxe. I vaig seguir el meu camí preguntant-me per què en aquesta societat tothom té dret a no ser agredit excepte els infants. Per què ens faríem creus de qualsevol acte de violència física o verbal entre adults, i posaríem una denúncia i tot, però ens sembla "normal" entre pares i fills? Per què una mare que estima al seu fill, en comptes d'abraçar-lo i petonejar-lo perquè no l'ha xafat un cotxe de miracle, li fot un jec d'òsties?

divendres, 6 de maig de 2011

A Babillage “pot ser que t’enamoris perdudament de tot”

Una cosina que viu a Barcelona i que té molt bon gust em va recomanar fa temps una botiga. Abans de sortir de casa seva em va dir: “prepara’t perquè t’agradarà molt tot, t’ho voldràs quedar tot, pot ser que t’enamoris perdudament de tot”. Li vaig donar les gràcies, perquè realment no m’havia mentalitzat en aquest sentit i jo, que sóc de mena entusiasta, m’hauria pogut col·lapsar en entrar al món Babillage.

Una de les fotos que vaig fer a Babillage amb el mòbil.

Babillage és una botigueta que fa cantonada al carrer Laforja amb Brusi. Entrar-hi és com arribar a un refugi secret, i encara més si a fora al carrer cau un ram d’aigua com el de dimarts a la tarda. La decoració i els petits objectes que et vas trobant, mig sense voler, en diferents racons encantadors del local, et van fent sentir cada vegada més bé. De la mateixa manera t’acull la Marta, la interiorista que només fa cinc mesos, inspirada per la seva filla, va decidir especialitzar-se en habitacions infantils i va obrir Babillage, una botiga de mobles, joguines i objectes de decoració on també s’hi fan tallers per a nens, pensats perquè juguin i es diverteixin fent servir la seva creativitat. 

L'entrada a la botiga. 

Miro a la dreta i veig una antiga i petita bola del món amb uns colors quasi insuperables damunt d’un moble antic, del sostre pengen boles i flors de papers, entro en una altra cambra, ara una maleta vella fa de bagul, una antiga calaixera de merceria pintada es converteix en un prestatge perfecte per a aquells objectes que ens encanten i no sabem com fer-los lluir com cal. Ella ens va explicant que li agrada reciclar mobles antics, caixes, calaixos... li comentem què ens agrada i què necessitem per casa i ens comença a donar consells i bones idees. 

Les tendes d'indis estan de moda en la decoració d'habitacions infantils i són  un somni fet realitat per als petits.
Els calaixos vells reciclats, pintats de blau i convertits en prestatgeries van ser la nostra adquisició.

Aleshores penso que és una sort que plou perquè no tinc ganes de marxar de Babillage, m’agrada aquest refugi ple de grisos, blaus, grocs, records d’infantesa, joguines de llauna, fustes velles, papallones, robes i papers de colors.

dijous, 5 de maig de 2011

Què tenen els palets?

Els palets (en castellà, palés, i en anglès, pallets) són plataformes, generalment de fusta massissa, sobre les quals són disposades diverses càrregues per tal de formar una unitat de transport més gran, susceptible d'ésser manipulada mecànicament (segons la definició de Termcat). Però com passa amb altres objectes propis de l'àmbit de la indústria, els palets estan trobant vides en nous escenaris radicalment diferents als dels seus orígens, ja que s'estan convertint en elements de decoració de culte.

Sofà fet amb palets d'un projecte D.I.Y d'Ashley Ann  Fotography.

Si barregem el gust creixent pel reciclatge, la reutilització i l'ecologia en la creació de mobles amb la moda ja consolidada d'aire industrial dels grans lofts urbans, ja podem intuir les claus de l'èxit dels palets, que, a més a més, tenen un gran fort: són objectes que no només fan bonic, sinó que, per la seva capacitat de càrrega són de gran utilitat per fer de base de sofàs, llits, llibreries, i tot el que ens puguem imaginar.

Llit construït damunt de palets blancs. L'he trobat a Ideacorando.


Pintats, envellits, al natural, apilats, tallats... tots els resultats són aprofitables i moderns i, el més important de tot en els temps que corren, extremadament barats!

Palets a la cuina! Una idea boníssima del dissenyador alemany Katrin Arens a Remodelista.
Detall del palet de Katrin Arens a Remodelista.


Com de costum, us deixo l'enllaç al meu recull de fotos de palets a Pinterest (que aniré anant ampliant). Hi trobareu imatges de cases senceres fetes amb palets, cuines, parets, capçals de llits, jardineres verticals i altres invents espectaculars amb palets.


Ara que arriba el bon temps, aquesta imatge m'ha enamorat del tot. És del blog Make it my own, ple a vessar de bones idees per fer un mateix.


Llarga vida als palets!